{"id":3114,"date":"2025-04-25T09:56:06","date_gmt":"2025-04-25T09:56:06","guid":{"rendered":"https:\/\/museosdealicante.com\/el-temps-de-les-arts-el-dissenyador-bruno-munari-al-maca\/"},"modified":"2025-04-25T09:56:06","modified_gmt":"2025-04-25T09:56:06","slug":"el-temps-de-les-arts-el-dissenyador-bruno-munari-al-maca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/museosdealicante.com\/va\/el-temps-de-les-arts-el-dissenyador-bruno-munari-al-maca\/","title":{"rendered":"El temps de les arts: El dissenyador Bruno Munari al MACA"},"content":{"rendered":"
\n

Bruno Munari (It\u00e0lia, 1907-1998) ha estat un dissenyador industrial d\u2019idees avan\u00e7ades. Les seves creacions, de car\u00e0cter joven\u00edvol, atresoren lleugeresa, joc i color. Munari \u00e9s un subtil administrador d\u2019idees precises. El destinatari \u00e9s el gran p\u00fablic, qui capcineja davant l\u2019adveniment de la societat de consum.<\/p>\n

En la d\u00e8cada de 1930, Bruno Munari s\u2019introdueix al m\u00f3n editorial i del disseny de la m\u00e0 del seu oncle enginyer. Els primers collages i dibuixos que realitza, Ritratto d\u2019aviatore (1932) per exemple, combreguen amb el segon per\u00edode del Futurisme, no sense advertir influ\u00e8ncies surrealistes com ocorre en Oggetti trovati in una nuvola (1940). Dissenya portades de publicacions: Aquilotto implume. Aventure di terra e di cielo, romanzo per ragazzi (1929), L\u2019anguria lirica (1934) o, un enc\u00e0rrec important de F.T. Marinetti, Il poema del vestito di latte (1937). Les m\u00e0quines sedueixen el jove Munari. Idea La m\u00e0quina a\u00e8ria (1930) i s\u2019envola per emprendre el seu propi cam\u00ed. Planteja la s\u00e8rie M\u00e0quines in\u00fatils (1934) en contraposici\u00f3 als futuristes.<\/p>\n

La lleugeresa embadaleix Munari. En els anys cinquanta, inventa unes escultures plegables de viatge, f\u00e0cils de transportar, tot el contrari de l\u2019obra d\u2019art pesada i est\u00e0tica. Tot i concebre-les per als adults, el temps les ha consagrades objectes did\u00e0ctics per treballar la geometria i practicar la papirofl\u00e8xia. Resultaven for\u00e7a innovadores: material barat, ocupen poc espai, pots fer-les tu mateix i decorar la teva estan\u00e7a all\u00e0 on vagis. Ens evoca els venedors ambulants.<\/p>\n

Alliberaci\u00f3. Per qu\u00e8 hem de triar entre c\u00f2ncau o convex? Defuig les dicotomies i les categoritzacions. Munari pinta Concavo\u2013convexo (1949). Experimenta amb les formes i investiga l\u2019efecte \u00f2ptic que, a trav\u00e9s de la llum, pot produir en l\u2019espectador. Amb Negativo\u2013positivo (1959) s\u2019interessa per les contraposicions negatiu-positiu, lluny\u00e0-proper\u2026 El contrast de colors entre figures geom\u00e8triques influeixen en la percepci\u00f3 \u00f2ptica. Hi afegir\u00e0 la corba de Giuseppe Peano, una l\u00ednia cont\u00ednua matem\u00e0tica for\u00e7a simb\u00f2lica tamb\u00e9 en la seva traject\u00f2ria professional: els coneixements, fruit dels experiments i les investigacions que duu a terme, sempre acompanyaran la tasca del dissenyador milan\u00e8s. Podem perdre\u2019ns en ella en l\u2019acr\u00edlic sobre llen\u00e7 Curva di Peano (1976).<\/p>\n

Munari esdev\u00e9 un dissenyador reputat a It\u00e0lia. La mostra recull algunes de les publicacions en qu\u00e8 interv\u00e9 en qualitat de dissenyador gr\u00e0fic. El disseny obeeix a criteris visuals. Vol que el llibre destaque entre la resta de llibres. Una editorial italiana important sol\u00b7licita els seus serveis, Einaudi, amb seu a la ciutat de Tor\u00ed, d\u2019on era natural l\u2019artista futurista i dissenyador Giacomo Balla (1871-1958), adscrit al r\u00e8gim de Benito Mussolini (It\u00e0lia, 1883-1945). Les investigacions de Balla, amb formes din\u00e0miques abstractes, geometries i colors, han estat de les m\u00e9s fecundes perqu\u00e8 aporten conseq\u00fc\u00e8ncies en l\u2019\u00e0mbit de la publicitat, i el disseny industrial.<\/p>\n

L\u2019exposici\u00f3 de Muneri s\u2019alinea amb l\u2019exposici\u00f3 tem\u00e0tica que el Museu Nacional de les Arts del Segle XXI (MAXXI) de Roma dedicava a Balla a la galeria 5 l\u2019any 2021. El 15 de setembre, s\u2019hi projectava un documental intitulat Balla. Il signore della luce. Balla es definia a ell mateix com \u00abel Leonardo da Vinci del segle XX\u00bb; sembla ser, Pablo Picasso (Espanya, 1881 \u2013 Fran\u00e7a, 1973) definia Bruno Munari amb la mateixa frase anys m\u00e9s tard.<\/p>\n

L\u2019aspecte \u00e9s decisiu, per\u00f2 el lloc on es troba l\u2019objecte condiciona el llan\u00e7ament del producte perqu\u00e8 funcione, perqu\u00e8 el consumidor s\u2019hi fixe i l\u2019adquirisca. El m\u00e8tode de Munari t\u00e9 molt a dir aqu\u00ed. Abans d\u2019executar l\u2019obra, un dels passos previs s\u00f3n, entre altres, esbrinar on es trobar\u00e0 o qui ser\u00e0 l\u2019usuari. Saber posar l\u2019objecte en funci\u00f3 del lloc on anava a exposar-se \u00e9s cabdal. Els cartells tipogr\u00e0fics que dissenya per l\u2019empresa Campari pengen a les andanes del metro. El consumidor havia de veure\u2019ls des de l\u2019interior del vag\u00f3 a gran velocitat. Amb el collage de les tipografies que disseny\u00e0 per a Campari es pret\u00e9n transmetre eixa velocitat associada a la de l\u2019empresa.<\/p>\n

Bruno Munari dissenya per a Danese Milano, que va contribuir al desenvolupament del disseny itali\u00e0. Un cendrer (1957-1960) que amaga la cendra del cigarret era ideal per al consumidor empedre\u00eft. Algunes de les creacions munarianes m\u00e9s destacables de la hist\u00f2ria del disseny, les hi podrem contemplar: el llum Falkland (1959) acobla anelles met\u00e0l\u00b7liques de la nansa de pescar i unes calces de nil\u00f3 a imitaci\u00f3 dels llums orientals de paper.<\/p>\n

Com Giacomo Balla, Bruno Munari dissenya mobles, per\u00f2 els estils s\u00f3n diferents. Munari est\u00e0 m\u00e9s proper al minimalisme. Les estructures lleugeres pensades per la gent jove que dorm a petits habitacles redueix costos de producci\u00f3: Abitacolo (1971). Si b\u00e9, trobem familiaritats entre ambd\u00f3s autors que ens recorden un passat avantguardista com\u00fa: les paroliberi futuristes, paraules d\u2019un text sense sintaxi i sense gram\u00e0tica. El cartell per l\u2019exposici\u00f3 Scritture illegibili di popoli sconosciuti a la Galeria Cadaqu\u00e9s (juny-juliol, 1975) i l\u2019Scrittura di un popolo ignoto (1947) s\u00f3n lletres inventades, sense significants, per decorar la casa que reconeixem com a tals pel seu aspecte. Es mant\u00e9 en la l\u00ednia de la m\u00e0quina in\u00fatil.<\/p>\n

Els objectes es veuen limitats per la f\u00edsica, les convencions socials i el llenguatge, per\u00f2 Munari es proposa superar eixos l\u00edmits amb una mirada renovada. A banda de les lleng\u00fces desconegudes i els llibres illegibles, Xerografia originale (1964-1970) supera els l\u00edmits, tot i que amb reminisc\u00e8ncies futuristes: una fotocopiadora pot generar noves im\u00e0tgens, \u00faniques, si movem les originals mentre passa la llum, per tant, ja no les considera meres c\u00f2pies.<\/p>\n

Tanmateix, el caos munari\u00e0 \u00e9s coherent amb uns principis i amb la seva condici\u00f3 de dissenyador industrial. Vaig pensar que les creacions i els plantejaments de Munari quallen amb la societat que Giovanni Sartori perfila en Homo videns (La societat teledirigida) (2005): la imatge ocupa un lloc preeminent de tal manera que acaba amb el pensament abstracte, les idees clares i diferenciades que estructura la lletra. \u00abEl missatge amb qu\u00e8 la nova cultura es recomana i s\u2019autoelogia \u00e9s que la cultura del llibre \u00e9s d\u2019uns pocs \u2013 \u00e9s elitista \u2013, mentre que la cultura audiovisual \u00e9s de la majoria\u00bb (Sartori, 2005). Munari declarava que \u00abl\u2019artista treballa de forma subjectiva per a ell mateix i per a una elit, mentre el dissenyador treballa en grup per a tota la comunitat amb l\u2019objectiu de millorar la producci\u00f3 en un sentit pr\u00e0ctic i est\u00e8tic\u00bb. Ara b\u00e9, cal insistir que Munari \u00e9s un dissenyador industrial i, com Juli Capella comenta en l\u2019explicaci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Juan March (28\/2\/2022), l\u2019objectiu del dissenyador s\u00f3n els barris i no els museus.<\/p>\n

Si la r\u00e0dio no menyscaba la naturalesa simb\u00f2lica de l\u2019home, Munari obra un petit aparell que emet sorolls per a la casa: Macchina aritmica (1951). Si \u00abla capacitat simb\u00f2lica dels \u00e9ssers humans es desplega en el llenguatge, en la capacitat de comunicar mitjan\u00e7ant una articulaci\u00f3 de signes i sons significants, prove\u00efts de significat\u00bb (Sartori, 2005), Munari dissenya An Unreadable Quadrat-Print (1953), els seus coneguts Prelibri (1979), uns acolorits fulls enquadernats sense lletra per\u00f2 de grand\u00e0ria ideal per les manetes dels nens, i un coix\u00ed que pel seu aspecte recorda un llibre per seure c\u00f2modament. \u00bfUn estil cr\u00edtic i morda\u00e7 o productes rendibles?<\/p>\n

\u00abLlegir, o tenir alguna cosa per llegir, fou fins a finals del segle XV un privilegi de poqu\u00edssims doctes\u00bb (Sartori, 2005). Els Prelibri cal amagar-los entre les joguines perqu\u00e8 els nens i les nenes els troben i els descobrisquen. Com ocorria en els pobles primitius, l\u2019ensenyament consisteix a ocultar.<\/p>\n

Munari tamb\u00e9 redacta lectures infantils com ara Il venditori di animali (1945), Toc, toc. Chi \u00e8? (1945), Cappucetto giallo (1972) o Imagini della realit\u00e1 (1976-1977), potser dignes candidates d\u2019estudis literaris. El naixement del seu fill Alberto incentiva la vocaci\u00f3 pedag\u00f2gica de Bruno Munari i, a les darreries dels anys setanta, empr\u00e8n laboratoris per a nens, tallers on fan, experimenten i juguen per tal d\u2019aprendre. El MACA exhibeix un d\u2019aquests laboratoris muntat per a l\u2019ocasi\u00f3. Inf\u00e0ncia i joventut han de conviure immerses en el gran Alfabet Lucini, lletres de l\u2019alfabet dissenyades per Bruno Munari, disposades sense ordre entre f\u00f2ssils contemporanis i rellotges que mai no marcaran l\u2019hora.<\/p>\n<\/p><\/div>\n